Es la canción que más escucho últimamente, de la banda mallorquina: s´aire l´atrevessa amb un minut
i una via de ferro bimotor
vola més enllà des niguls
a 9´5 mil peus d´altitud, latitud sud
mos precipitam damunt parís
i ses maniobres amb descens
he d´escriure un vers un moment
diria que es teus llavis són hiverns i somriures
i el cel se perd es si mateix
és una esfera intangible en es ocells
en totes direccions sobrevolen i sempre es horitzons, equidisten
com es pols i s´equador
quan són d´avall sa lluna i no són d´avall es sol
diria que es teu cos el consider
i que es meu sentiment, se despista
es meu eclipsi total
sa meva love song
es meu suïcidi mental
ballam fox tot
No comments:
Post a Comment